Segons explica el retòric Quintilià, durant l’estada de l’Emperador August a Tarraco entre els anys 26 i 24 a.C., la ciutat li va dedicar un altar, segurament instal·lat a la part baixa de la ciutat, ja que va ser erigit per iniciativa de la colònia i no dels representants de la província.
D’aquest altar en va créixer “miraculosament” una palmera (arbre d’Apol·lo, déu protector d’August, i símbol de la decisiva victòria de Cèsar a Munda al 45 a.C.). Els habitants de la ciutat ràpidament es van afanyar a avisar a l’emperador d’aquest “miracle”, però quina va ser la seva sorpresa, quan el que van rebre d’August no van ser felicitacions sinó una queixa, ja que segons el mateix August, si hi havia crescut una palmera, es que l’altar no s’utilitzava el suficient.
Et Augustus, nuntiantibus Terraconensibus palmam in ara eius enatam, “Apparet, inquit, quam saepe accendatis” (Quint. Inst. 6, 3, 77)
Aquesta anècdota queda plasmada en algunes monedes encunyades a Tarraco durant l’època de Tiberi, en aquestes es representa en el seu revers, un ara coronada amb una palmera acompanyada de la inscripció “C(olonia) U(rbs) T(riumphalis) T(arraconensis)”, i a l’anvers es representa un cap d’August amb la llegenda “Divus Augustus Pater”.
