La vil·la de Barenys, situada a l’actual municipi de Salou, va ser utilitzada entre els segles I a.C i I d.C. És una vil·la força particular tot i que només se n’ha conservat la zona productiva, els que anomenarien pars rustica, de la pars urbana o vivenda no se n’ha trobat res. La seva peculiaritat recau en el fet que en base a les restes arqueològiques s’ha pogut detectar tot el procés de producció del vi, inclòs el de la producció d’àmfores vinàries (tema importantíssim i que es tocarà més endavant).
La producció i la exportació del vi de la Tarraconensis va del s. I a.C al III d.C. i està molt ben documentat per escriptors romans com Plini i Marcial; ens diuen bàsicament que són vins d’alta qualitat i que es consumeixen arreu de l’Imperi.
Aquest procés productiu comença amb la plantació de les vinyes, doncs bé, es van trobar conservats els alveus o socs on plantaven les vinyes. Es van poder detectar ja que gràcies als textos de Plini a la seva “Història Natural”, sabem pas per pas com es plantava la vinya; es feien retalls d’uns 80-120 cm i al seu interior, als extrems s’hi plantaven un parell de peus de vinya.
El procés continuava amb la recollida i premsa del raïm, sabem que això es feia a la mateixa vil·la gràcies a que se n’ha conservat el torcular o premsa. En el cas de Barenys és d’una mida mitjana, el qual ens indica una producció de vi local o regional. La premsa era de palanca, ho sabem per les restes dels contrapesos, i estaria composta d’una biga amb punt de suport unit a un mur, des de l’altre extrem es faria la força manual mitjançant un cabestrant de fusta; l’estructura de pedra on estaria la premsa es conserva a nivell de fonamentació. Anirien premsant el raïm, i el most que en resultaria aniria a parar als lacus o dipòsits dels quals encara es conserva,en un estat immillorable, l’opus signinum per impermeabilitzar-lo.
Un cop acumulat el most, cal convertir-lo en vi, i aquest procés es duu a terme a la cella vinària, espai non el most era emmagatzemat en recipients de ceràmica anomenats dolia, eren gairebé esfèrics i es cobrien amb tapadores normalment de fusta. Podien arribar a contenir fins a 1300 litres de vi. La cella vinària conservada a Barenys era un gran espai de 18x30m rodejat per un mur, el qual segurament quedaria a la intempèrie. Per això podem imaginar-nos que el procés de curació del vi no s’assemblaria en absolut al que es fa avui en dia, amb un control exhaustiu de temperatura, llum i humitat. Els dolia estarien col·locats amb la base enterrada per sota del nivell del paviment. En aquesta cella hi hauria capacitat per uns 25 dolia.
Una vegada tenim el vi, només en queda vendre’l, i per això eren necessàries àmfores per transportar-lo. En el cas de Barenys les àmfores no es compraven a un productor extern sinó que es manufacturaven a la pròpia vil·la, i aquesta és la gran peculiaritat del jaciment, les restes de l’obrador de ceràmica i del forn. L’obrador era un gran edifici de dos plantes amb tot de columnes de pedra i fusta al mig que aguantaven el pis superior.
El que es fa en aquest obrador són bàsicament les àmfores (Dressel 2-4) que s’utilitzaran per transportar el vi que produeix la vil·la. També s’emmagatzemaran, segurament al pis superior, una vegada ja cuites al forn. També es feien altres productes de ceràmica com: tegules, ceràmica comuna o pondus (pesos de teler).
El fet que a Barenys s’estiguin manufacturant àmfores ens ajuda a veure un moment concret de la història, ja que a partir de finals del segle I o inicis del segle II, les àmfores es produiran a l’Àfrica, i d’allà s’exportaran per tot l’Imperi. Serà més barat que fer-les a cada regió de l’Imperi! I hem de recordar que Roma acabarà sent un gran món globalitzat al voltant del Mare Nostrum, aquest en seria un exemple.
El forn, annex a l’obrador, es podria considear el “tresor” de la vil·la, ja que està en un estat de conservació espectacular. És circular, de 3,5m diàmetre, i s’hi poden distingir les diferents parts:
I. Cambra de foc: lloc on s’encén el foc de manera constant.
- Graella: força gruixuda i amb forats perquè s’escapi l’escalfor a la cambra de cocció.
III. Cambra de cocció: allà on es col·loquen les àmfores per coure.
- Volta de coberta: feta amb totxanes de tovot, es desfeia a cada cocció i es tornava a refer cada vegada. Era més fàcil per poder posar les àmfores.
- Boca opraefurnium: també feta de tovot i oberta. Serveix per alimentar el foc amb llenya. Davant hi havia un petit recinte fet en tàpia que és on els operaris es posaven per anar posant llenya a la cambra de foc.
Al forn s’hi han trobat restes de ceràmica amb marques de producció (algunes amb el nom del productor, o per quantificar la producció i fiscalitzar el producte).
En qualsevol vil·la romana molt important l’aigua, i a Barenys es conserven diversos canals i pous i també una bassa on es recollien les aigües pluvials. Aquesta bassa, però, va quedar en desús cap al final de la vida útil de la vil·la, i es va acabar utilitzant com a abocador, és per això pel que durant les excavacions arqueològiques es van trobar eines agrícoles de ferro (gairebé iguals a les actuals) i restes de ceràmica trencada. El més interessant que es va trobar va ser un fragment de tegula plana amb una marca força interessant; el nom de POMPEI segellat dins d’una cartel·la rectangular; no podem assegurar que aquestes tegules es fessin a la vil·la, però es la primera vegada que aquest nomen es relaciona amb materials de construcció. El nomen Pompeius està relacionat amb Pompeu Magne (s. II-I aC), gran polític i militar romà, que algú utilitzés el seu nom indica que eren indígenes que li prestaven serveis, o bé descendents d’antics clients de la família. Fins aquest moment aquest nomen no havia estat relacionat amb la producció ceràmica.
