plànol circ romà tarragona
El circ de Tarraco fou construït a finals del s. I, durant el govern de Domicià, i culminà la transformació urbanística propiciada per la construcció de la seu del Conciliun Prouinciae, formant part d’aquesta megaestructura del recinte provincial, a la terrassa inferior de l’acròpoli. Cal destacar que els seus espectacles estaven íntimament lligats a les reunions del Conciliun Prouinciae, tant a nivell urbanístic com funcional:

La tribuna (pulvinar) del circ constituïa un element d’unió escenogràfica i simètrica amb la via central de la Plaça de Representació (al Fòrum Provincial) i amb les escales de connexió amb el recinte de culte i com no, amb la façana del Temple d’August. En aquesta tribuna seien les autoritats de la ciutat que presidien els jocs  i també en ella finalitzaven les cerimònies que s’hi realitzaven.

Aquesta unió arquitectònica anava lligada a la processó que es feia abans de començar els jocs. Es baixava des del Temple d’August, a la terrassa superior, passant pel centre de la Plaça de Representació del Forum Provincial, a la segona terrassa, fins arribar al Circ. Aquesta manera de fer no és única de Tarraco sino que està estretament lligada a la que es feia a Roma: baixant des del Capitoli, passant pel Forum i fins arribar al Circ Màxim. 

L’edifici es va adossar a una de les ramificacions de la Via Augusta (que avui correspon a la Rambla Vella de la ciutat), i la seva llargada anava de banda a banda de la muralla republicana, tancant el trànsit entre la ciutat residencial i el recinte que formava part de la capitalitat imperial. Aquesta façana meridional constava de 57 arcades d’uns 7 metres d’alçada que donaven a la Via Augusta. A la part occidental, al mig de la capçalera, sabem que s’hi trobava l’anomenada Porta Triumphalis, que permetia la sortida a l’exterior de la ciutat. Al costat oposat a la capçalera es trobaven les carceres o entrades dels carros a l’arena. 
  

  

L’edifici mesurava aproximadament 325 metres de llarg per 110 i 115 d’ample; es creu que tindria una capacitat d’entre 25.000 i 30.000 espectadors, distribuïts a les cavea segons la seva classe social; els jocs eren públics i gratuïts, però òbviament rics i pobres no s’asseien junts. Segurament, el circ va tenir més capacitat que la població que tenia la ciutat en el moment de la seva construcció, però cal tenir en compte que Tarraco rebia molts visitants, i els jocs també eren gratuïts per a ells. L’arena feia uns 290 metres de llargària per uns 67-77 metres d’amplada, i estava dividida per un ampli mur anomenat spina, decorat amb elements arquitectònics i escultòrics, que incloïen el comptador amb set dofins de bronze.
El sistema de construcció utilitzat va ser l’argamassa encofrada (opus caementicium) per a les cimentacions i les voltes que sostenien les grades i permetien l’accés i la circulació; de grans carreus (opus quadratum) per al podium i la façanaLes parets de suport quedaven recobertes amb petits carreus o pedres irregulars.
El circ de Tarraco es va mantenir en ús fins a la segona meitat del segle V, tot i que es possible que se seguís utilitzant fins el segle VII, ja sota dominació visigoda.

Comparteix-lo a les xarxes socials


Subscriu-te a la nostra newsletter i rep notícies i propostes

Scroll to Top