Tarragona volta
El teatre de Tarraco es construeix en època d’August quan la monumentalització de la ciutat precisà d’un espai per a nous usos d’oci, que no li podia faltar sent capital de la Tarraconensis. L’existència de pendent natural, la proximitat a la zona portuària, al fòrum colonial (i a la seva nova Basílica jurídica) feien d’aquest lloc el més apropiat per a situar l’edifici, sobre les restes de construccions anteriors relacionades amb el port.
La construcció del teatre també s’ha de relacionar amb la reforma del fòrum de la colònia d’aquesta mateixa època i la clara voluntat escenogràfica del conjunt, un teatre-fòrum que quedava articulat en dues altures que dominaven l’entrada de la ciutat per via marítima.
 
L’edifici en sí tenia una estructura senzilla, la construcció de les graderies era combinada, part sobre el pendent natural i la resta amb subconstruccions que inclouen, com a mínim, una volta de sustentació i una crypta de circulació anular que distribuïa els espectadors.
La seva part externa segurament estava articulada mitjançant terrasses, i com és habitual, la decoració arquitectònica de la scaenaefrons estava feta amb pedra local estucada, tot i que l’estatuària d’època Julio-Clàudia que decorava el teatre sí que era de marbre.
En època Flàvia (s.II), com també passa en altres edificis hispans, es va fer una reforma posterior de la scaenaefrons que va marmoritzar tot el conjunt ( és important assenyalar que el comerç del marbre estava controlat per l’emperador, i aquestes marmoritzacions destaquen la importància dins l’imperi de la ciutat). Les excavacions, tanmateix, han demostrat que cap al final d’aquell segle, coincidint amb la crisi política de l’època severiana, deixaren de netejar-se els desguassos del teatre, la qual cosa ens indica un abandonament de l’edifici.
 
Ja en el s. III, el sector monumental annex va ser ocupat per nous edificis. Els murs d’aquestes construccions estan realitzats amb materials reaprofitats procedents del saqueig de l’entorn. Al s. III, potser afectat per algun incendi, el teatre ja no jugava un paper important en la societat de Tarraco i la seva restauració va ser rebutjada. Heliogàbal faria restaurar l’Amfiteatre en la mateixa època, això ens demostra com que la societat ja tenia noves aficions.
 

Les estructures conservades en l’actualitat, pertanyen únicament a les primeres cinc grades entorn de l’orchestra o hemicicle central semicircular. Es distingeixen dues de les tres escales radials que permetien l’accés a les places i dividien la graderia en diferents sectors en què la població seia segons un rigorós ordre censatari: l’ordo decurionum en el centre de l’orchestra, seguint a les primeres grades pels cavallers (ordo equestre) i després per la plebs.

L’accés a l’orchestra es realitzava per dos passadissos radials, a ambdós costats de l’escena, que no s’han conservat. L’escena (pulpitum o proscaenium) era una plataforma elevada sobre un podi decorat amb exedres i folrat de plaques de marbre. Es poden veure encara els forats destinats a suportar els pals del teló (auleum), amb un sistema de politges invers als actuals.
 
Darrera de l’escenari s’alçava un gran mur (scaenae frons), l’altura del qual era la mateixa que la de la graderia. Actualment només en resta la seva fonamentació, però hem d’imaginar-nos una façana de tres pisos ricament decorada amb ordres de columnes superposades formant nínxols i exedres en els quals es situaven nombroses estàtues representant déus i successius personatges del panteó imperial. En el mur s’obrien tres portes (valvae) que permetien la sortida dels actors. A aquest gran mur decorat i les seves successives restauracions pertanyen els elements arquitectònics emmagatzemats en el Museu Arqueològic: capitells corintis de diferents mides, cornises, frisos i dos fragments de la inscripció dedicatòria amb els títols imperials incomplets.
 

Al costat del Teatre es dissenyà un gran espai enjardinat, que permetria l’entrada i la sortida plàcides dels espectadors privilegiats que seien a l’orchestra i a les primeres grades. Construït a la vegada que el Teatre, aquest espai tenia inclòs un nimfeu situat en el centre d’un llarg mur cec, decorat amb pilastres, que folrava el desnivell del turó. L’aigua del nimfeu anava a parar a un enorme estany central de quasi 4 m de profunditat, amb fonts situades en els extrems.

Tarragona maqueta Tarraco-2
Vista des de mar del Port, el Teatre amb el Nimfeu i el Forum Colonial de Tarraco al s.II
Malauradament el teatre de Tarraco es troba, en un molt mal estat de conservació; de l’edifici es va conservar la seva cavea pràcticament intacta fins a principis del segle XX, però amb la construcció de dues fàbriques de manera successiva es van arrasar pràcticament totes les restes. El que en va quedar no es va poder recuperar fins a finals dels anys 70 gràcies a la pressió ciutadana, que va evitar l’edificació d’un bloc de pisos.

Comparteix-lo a les xarxes socials


Subscriu-te a la nostra newsletter i rep notícies i propostes

Scroll to Top