La composició de l’aire
“Així a tant a l’hivern com a l’estiu, a la primavera, a la tardor i en qualsevol estació de l’any en tots els mesos, en molts dies i en diferents hores d’aquests he trobat que l’aire de la meva pàtria, agafat en paratge descobert, es compon sempre de 21 a 22 parts d’aire vital i de 78 a 79 parts de mofeta”
Un savi autodidacta
Va començar a estudiar Filosofia a la Universitat de Cervera però va deixar els estudis universitaris i va tornar a la casa pairal d’Altafulla. Allí, els seus contactes directes amb l’ambient agrícola el van esperonar a la seva vocació científica i la seva dèria investigadora amb el desig d’aconseguir el coneixement dels fenòmens de la natura i un bon aprofitament dels recursos naturals. Va ser un gran autodidacta i va passar de pagès ric a savi rural.
Va estar interessat en l’aprenen- tatge lingüístic i a més de conèixer llengües clàssiques com el llatí i el grec, dominava l’anglès, alemany, francès i italià. Va tenir una gran biblioteca en la qual hi havia un bon nombre de revistes científiques i llibres, moltes de química i botànica. Es va familiaritzar amb els autors clàssics de la literatura i amb les primeres autoritats europees de les ciències naturals i la química (Linnè, Spallanzani, Humboldt, Stahl, Lavoisier, Cavendish…).
L’any 1876 va ser admès com a soci numerari a la Reial Acadè- mia de les Ciències de Barcelona i quatre anys després va entrar a la Reial Acadèmia Mèdico-Pràctica de Barcelona.
Els seus principals treballs
1787
“Observacions sobre l’aire vital de les plantes”
Antoni Martí i Franquès
1790
“Sobre la quantitat d’aire vital que es troba a l’aire atmosfèric i sobre diversos mètodes de conèixer-la”
Antoni Martí i Franquès
1787
“Sobre algunes produccions que resulten de la combinació de vàries substàncies aeriformes”
Antoni Martí i Franquès
1792
“Sobre els productes
de mescla d’algunes substàncies aeriformes”
Antoni Martí i Franquès
Un químic universal
Durant la segona etapa del segle XVIII comença una nova etapa de la química que encapçalaven Black, Cavendish, Scheele i Lavoisier, con- temporanis de Martí i considerats els pares de la química moderna. Els científics volien determinar la “pu- resa” de l’aire i Martí i Franquès va ser un dels que es van endinsar en l’estudi de la composició de l’aire i va dissenyar una màquina pneu- màtica, eudiòemtres, baròmetres, termòmetres, campanes de vidre i altres dispositius auxiliars.
La composició de l’aire va ser determinada per primer cop el 1774 per Lavoisier el qual va afirmar que contenia 1/5 part d’aire eminent- ment respirable que es va anomenar aire vital (oxigen) i 4/5 parts d’un gas que no ajudava a mantenir la vida que es va anomenar àzoe o mofeta (nitrogen). El 1790 Martí i Franquès va donar uns resultats més precisos en una memòria que va llegir a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: “Així a tant a l’hivern com a l’estiu, a la primave- ra, a la tardor i en qualsevol estació de l’any en tots els mesos, en molts dies i en diferents hores d’aquests he trobat que l’aire de la meva pàtria, agafat en paratge desco- bert, es compon sempre de 21 a 22 parts d’aire vital i de 78 a 79 parts de mofeta”.
200 anys després encara es respecten aquests valors, millorats per la major precisió dels mètodes analítics moderns. Els treballs de Martí Franquès van tenir ressò internacional i la seva memòria va ser publicada en revistes científiques de França i Anglaterra i a Alemanya.
Un científic polifacètic implicat
S’havia convertit en un català universal però en les referències que es feien d’ell es donava el seu nom tergiversat moltes vegades voluntàriament ja que els france- sos no li perdonaven que hagués rectificat els seus contemporanis.
Un científic excepcional, de grans virtuts i que rebé honors i elogis dels seus contemporanis. Els seus interessos culturals l’obrien a mol- tes altres facetes com l’arqueologia i també va intervenir en els treballs de mesura de l’arc del meridià de París.
L’any 1800 va viatjar a l’estranger per ampliar els seus coneixements i un any més tard va intervenir en la fundació de l’Acadèmia de les Arts de Tarragona. Com a ciutadà, va ser present a totes les empreses cultu- rals i econòmiques i posà el seu in- terès en la restauració dels estudis universitaris a Tarragona. Durant el setge napoleònic de Tarragona del 1811, quan Martí i Franquès tenia 61 anys va resultar ferit, i una part dels seus manuscrits, la biblioteca i el laboratori es van destruir. Va morir a Tarragona el 1832, als 82 anys.
És un tarragoní insigne, comparable amb les més grans personalitats europees i admirador de la ciutat que no abandona.
Visita teatralitzada amb Antoni Martí i Franquès
