els munts centcelles

Les villae eren establiments rurals ubicats al territori d’influència de la ciutat més propera. Estaven dotats d’un nivell de sumptuositat i riquesa molt per damunt del que era habitual dins la ciutat. Les villae de Tarraco eren encara més luxoses que en altres sectors de la costa catalana.

Aquests establiments compartien una doble funcionalitat: d’una banda tenien una funció agrícola, ja que des d’elles es controlaven grans superfícies de conreu, i d’altra una funció residencial, ja que no deixaven de ser residències de famílies benestants.
Les villae van anar evolucionant seguint els esquemes arquitectònics i decoratius que es desenvolupaven a Itàlia. Les condicions geogràfiques i climàtiques dels voltants de l’ager de Tarragona i la vitalitat i la importància de la ciutat de Tarraco, van propiciar una ocupació important del territori fora muralles, sobretot des de finals del segle II aC fins a mitjans del segle III dC.

Algunes d’aquestes villae de l’entorn de Tarragona són: Els Munts (foto superior), El Moro, Parets Delgades, El Cogoll, Els Antigons, Mas d’En Bosc, La Llosa, La Pineda (veure Mosaic dels Peixos, a Vida, Mort, Otivm et Negotivm) i Centcelles.

La vil·la de Centcelles (il·lustracions inferiors) es troba entre l’actual nucli urbà de Constantí i el riu Francolí. La vil·la romana que coneixem per les restes que han perdurat es va construïr a l’època imperial, entre els segles I i II dC. Però abans d’aquesta construcció ja hi havia un petit establiment rural que va aprofitar el potencial agrícola d’aquesta zona propera al Francolí.

 

Al s. IV dC es va reconstruir donant pas a una nova vil·la caracteritzada per la monumentalitat de la part residencial. D’aquesta època son les restes que actualment es poden visitar i admirar. Sobre totes elles destaca la sala de la cúpula, en el cos central.

La cúpula està revestida amb un mosaic que presenta tres franges horitzontals i un gran medalló central. Per sota de la cúpula, les parets estàn decorades amb pintures murals que representen diferents escenes.

El mosaic de la franja inferior representa una cacera. El primer que es veu només entrar per la porta és un grup de caçadors amb un personatge principal que se separa una mica del grup. La cacera es desenvolupa a banda i banda de la porta, al voltant de tota la cúpula, mentre que sobre la porta es representa la vil·la.

A la franja intermèdia es representen diversos passatges de l’Antic i del Nou Testament. El Bon Pastor es troba directament per sobre del grup de caçadors de la franja inferior.

A la franja superior del mosaic es troben representats quatre panells amb diverses escenes presidides per personatges entronitzats i separats entre ells per les estacions de l’any.

Al medalló central superior només es distingeixen dues cares, ja que malauradament l’estat de conservació no és gaire bo.

Sota el subsòl de la sala es va trobar una cripta. Això, juntament amb la sumptuositat del lloc i el topònim del poble de Constantí, van fer pensar als investigadors alemanys que van estudiar la vil·la en un primer moment, que aquesta havia estat el mausoleu de Constant, fill de l’emperador Constantí el Gran. Però posteriorment s’ha qüestionat la funcionalitat funerària i sobretot la relació de l’hipotètic mausoleu amb la família imperial.
Actualment la vil·la de Centcelles s’entèn com la residència d’un destacat personatge de la jerarquia eclesiàstica o civil, tot i que les interpretacions encara no són definitives.

Al llarg de la història, Centcelles ha estat reutilitzada continuament. Primer es va transformar en església durant els segles XII-XIV; posteriorment, a partir del s. XV i fins a mitjans del s. XIX, en ermita sota l’advocació de Sant Bertomeu; i més tard en masia fins a mitjans del s. XX.
A partir de 1959 i fins el 1978 es van realitzar excavacions i restauracions dirigides per Helmut Schlunk i Theodor Hauschild, de l’Institut Arqueològic Alemany de Madrid (DAI).
A finals dels anys setanta es va cedir el monument a l’Estat Espanyol i les competències a la Generalitat de Catalunya. Va ser adscrit al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona l’any 2000.


Comparteix-lo a les xarxes socials


Subscriu-te a la nostra newsletter i rep notícies i propostes

Scroll to Top