Els aurigues Eutyches i Fuscus són els esportistes més llegendaris de Tarragona que han transcendit a la història de la ciutat. Van ser dos campions molt victorejats pel públic que anava al Circ de Tarraco. Coneixem les seves conquestes sobre l’arena i detalls de les seves personalitats gràcies a dues làpides funeràries que els van dedicar els seus partidaris i amos.
L’auriga més conegut a Tarraco és Eutyches, que va morir quan la seva brillant carrera no havia fet més que començar. A la seva làpida es pot llegir:
“Als déus Manes, a l’auriga Eutyches, de XXII anys. Flavius Rufinus i Sempronia Diofanes van dedicar aquest monument al seu servent que bé ho mereixia. Descansen en aquest sepulcre les restes d’un auriga principiant, bastant destre, però, en el maneig de les regnes. Tot i que s’atrevia a montar carros de quatre cavalls, no menyspreava els de dos. Els cruels fats, als quals no és possible oposar resistència, van tenir gelosia de la meva joventut. I, en morir, no em va ser concedida la glòria del Circ, per evitar que em plorés la fidel afició. Malignes ardors abrasaven les meves entranyes, que els metges no van aconseguir vèncer. Et prego, caminant, vessa flors sobre les meves restes com quan m’aplaudies mentre vivia”.
La làpida de Fuscus deia així:
“A Fuscus de factio veneta consagrem una ara amb els nostres diners els seus partidaris i amics perquè tothom conegui aquest testimoni i panorama d’amor. De plena fama vas gaudir, vas merèixer lloances a les curses, vas lluitar moltes vegades, però res vas témer. Vas patir enveja i, fort, sempre vas callar. Vas viure bellament i, mortal, vas obeir al fat. Qualsevol que sigui vianant, atura’t si ho busques, llegeix si vas conèixer o si recordes l’home que va ser. Tots temin a la fortuna, però aprenguin mentrestant. Fuscus té el túmul que cobreix les seves restes, té la làpida. Va tenir sort. Banyarem ara amb llàgrimes l’innocent. Pregar i reposar plàcidament. Ningú va ser igual a tu”.
