Els romans eren molt supersticiosos, com ho demostra el seu culte; se servien d’amulets i fórmules màgiques per conjurar els déus i esperits o demanar una bona salut. Per això els nens i nenes slien dur un amulet anomenat bulla, que era una petita càpsula penjada al coll que contenia filacteris o paraules màgiques. Els nois duien la bulla fins a l’edat viril i les noies fins que es casaven.
No ens ha de sorprendre que els nens romans fossin com els d’avui dia. Quan disfrutaven del seu temps lliure pintaven les parets de dibuixos (aquí sorgeix el nom de graphiti) o jugaven pels carrers a la caça, a fet i a amagar, es barallaven entre ells i tenien joguines semblants a les d’ara (o com a mínim semblants a les que hi havia abans del boom de les playstation, xbox o wii). Algunes d’aquestes joguines s’han trobat a les tombes infantils com al petit aixovar que acompanyaria al nen/a a la seva vida d’ultramon, com ara nines articulades (com la Nina d’Ivori de Tarraco), càrcols, carros petits, baldufes, pilotes, daus (anomenats tesserae), figuretes de plom, tabes (o talus), etc.
